Teoritzava al voltant de la repercussió que pot tenir, avui en dia, una persona normal, o millor, una persona vulgar a la Història.
Comentava que en els nostres temps s'hauria de fer alguna cosa realment notable per passar a la Historia. Per ésser recordat més enllà de tres generacions. Jo, de seguida l'hi vaig rebatre. Un servidor pensava que amb la globalització de la informació, amb les xarxes socials, amb Internet, es a dir amb el mass medi, devia ser molt poca cosa el que hom havia de fer tenir presència a la posteritat.
"I justament aquest raonament" em va etzibar McQueen "es el motiu del que jo t'he dit". I llavors va parlar de la quantitat d'informació que hi ha a la xarxa; quants noms propis, quantes fites assolides, quants diaris en constant actualització. "Evidentment el nom de molta gent mediocre passarà a la historia, però serà per la monstruosa quantitat d'informació que aquest "passar a la Història" voldrà dir que al 2130, UNA persona, estudiant inquiet, podrà saber tot de qualsevol persona de segles enrere. Això, segurament importarà un pebrot a la gran majoria de la societat, però aquest estudiant, tranquil·lament, es podrà doctorar en, per exemple, la vida d'aquella persona de qui tothom parlava, per exemple, la Esteban... i aquesta serà la forma en que els normals passarem a la Història. Sent sense ser-hi."
Un tipus brillant, Mcqueen. Jo vaig fer una cervesa més, vaig marxar cap a casa i vaig començar a escriure aquest bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada